Sortir al camp és una molt bona manera per esbargir-se i gaudir del
cavall. Però sense adonar-nos
també pot arribar a ser un malson, tant pel
cavall com per nosaltres.
Com una sortida al camp es pot acabar convertint en una mala
experiència? Tot ve progressivament, el cavall pren petites iniciatives i
nosaltres no el corregim, fins que aquestes es tornen més descarades i llavors
correm-hi tots a queixar-nos de que el cavall es porta malament, que és un mal
educat, etc...
Quins són aquests problemes? El cavall arrenca a córrer quan arriba
en uns llocs concrets i no el podem parar, retrota al tornar cap a
casa(carència de quadra), quan estem en un encreuament de camins el cavall vol
agafar el camí més curt a casa, quan sortim amb colla retrota, s’altera quan va
al darrera i sempre va més bé quan va al davant, no està quiet quan anem a
muntar, entre altres.
Un incís: tots els problemes relacionats en forts moviments de cap,
reaccions violentes sobtades o quan anem a demanar galop, no en parlo en aquest
escrit perquè poden estar relacionats amb problemes físics del cavall o que
aquest té excés d’energia, d’això ja en parlarem en un altre moment. Tampoc
parlaré de problemes de postura del genet, que moltes vegades no ajuden a que
el cavall es pugui portar bé. El tema de les pors del cavall al passar per uns
llocs concrets tampoc en parlarem aquí, sinó que el tractem en el tema de
l’ensenyança de cavalls joves.
Com podem evitar aquests problemes? Corregint la més petita iniciativa
del cavall com més aviat millor, ja que sempre serà una correcció més suau i
sense repercussions que no pas si ho deixem passar. Si hem de corregir quan la
mala conducta ja ha estat ben adquirida, llavors si que necessitarem ser molt
més decidits i ferms en la correcció i possiblement quan ja estigui mig
solucionat, el cavall ho tornarà a intentar de tant en tant.
Quines poden ser les solucions? Quan fem una excursió, moltes
vegades hi ha aquella pujada on no hi ha excessives pedres, la pendent és la
ideal per poder córrer sense que el cavall es cansi excessivament, sense
revolts que no ens permetin veure si ve algú per davant, vaja, la galopada
perfecte per desfogar-se d’un dia de treball. Si sempre demanem galop en aquell
punt, arribarà un dia que el cavall s’adelantarà a la nostre petició i
pensarem, que bé! Té ganes de córrer! I apa som-hi. Al cap de pocs dies aquest
cavall ja no el podrem parar. Encara que tinguem ganes de galopar, si el cavall s’avança i nosaltres no l’hi hem
demanat res, hem de corregir-lo i no deixar que prengui aquesta decisió.
Un cop hem arribat a dalt de la
pujada, si el cavall no s’ha comportat de manera tranquil·la, el què aconsello
és tornar endarrere i altre cop fer
la pujada, fins que el cavall vegi que ha
d’anar al pas fins dalt de tot.
En els encreuaments fer
exactament el mateix, no deixar que el cavall decideixi i com més aviat es
corregeixi millor, ja que potser a la primeria el cavall farà simplement un
petit gest, però aquest pot acabar sent un gir fort i brusc quan menys ens ho
esperem.
Si alguna vegada el cavall es
desboca, tenim diferents opcions: una d’elles és buscar una paret o marge amb
pendent amunt i encarar-lo per aturar-lo (mai en pendent avall, llavors pot ser
molt perillós) o entrar en un camp i començar a fer cercles cada vegada més
petits, però de forma progressiva. I sobretot controlar la posició!!!!
Una altre comentari que molt
sovint sentim, és el de: el meu cavall sempre té ganes de córrer i mai vol
parar, és una màquina. De màquina no en té res.
M’explico, quan un cavall ha de
fugir d’una amenaça, el què farà és arrencar a galopar i no pararà fins que
l’amenaça hagi desaparegut. Si l’amenaça
som nosaltres, el cavall sempre tindrà ganes de “córrer” o més ben dit fugir.
Si a més a més, afegim que nosaltres el fem galopar, li estem incrementant
aquesta conducta de fugida i donant-li la certesa que fa ben fet.
Al final acabarem amb un cavall histèric que només pensa en escapar
galopant. Aquest cavall no s’ho passa gens bé al camp. Ens ho passem bé
nosaltres quan fem una activitat i anem constantment amb la por al cos? Què
volem? Doncs, arribar a casa i que s’acabi l’activitat. El cavall també, això
és la carència de quadra. Torno a repetir, del tema posició en aquest escrit no
en parlem, però també cal tenir en compte que és la causa de molts dels
problemes.
I si posem un ferro més fort? Això no és una solució definitiva,
simplement és com un pagat, a la llarga el cavall s’escaparà igual. Mai
aconseguirem una bona conducta per la força, Un cavall pesa aproximadament 500
Kg i una persona adulta pot estar entre 60 o 90Kg. Podem fer que ens tingui
por, però no solucionarem el problema, ja que en el moment que el cavall no
pugui aguantar més la tensió que li suposa tot plegat, no podrem amb ell. L’hem
d’educar de mica en mica i no deixar que prengui decisions que a nosaltres no
es convinguin i en el moment que fa una cosa positiva sempre premiar amb una
bona carícia.
Al cavall l’hem d’ensenyar que
pot anar al davant d’un grup de cavalls o al darrera. Sempre començarem amb un
grup reduït de cavalls, un o dos, i que es mantinguin ordenats. El nombre de
cavalls ja l’augmentarem més endavant. El què passa és que de vegades, el
mateix genet és qui vol anar davant de tot i no l’últim ( això de: tonto l’últim).
Si us plau respectar als altres genets i cavalls!!!!! Tampoc val això de
posar-se al darrera de tots i arrencar a galopar avançant els altres cavalls.
Això produeix un gran descontrol tant pels cavalls com pels genets, i pot
semblar divertit però pel cavall no ho és, ja que per ell és incitar-lo a la
fugida com si hi hagués alguna cosa que el pot atacar. A més a més, si un genet
cau com a conseqüència, tampoc li trobarà la gràcia. Respectem els instints
naturals dels cavalls i sobretot als altres genets.
Tot sovint, el cavall es posa
més nerviós quan surt en grup, però és pel descontrol que hi ha: gent que no
sap mantenir les distàncies, posar-se a galopar sense avisar, avançar els
altres genets. Aquests nervis els
cavalls ho acusen i van retrotats, de costat, etc..
Conseqüència: el
cavall no troba gens divertit sortir al camp i només desitja arribar a la
quadra i que el deixin tranquil. I aquí tenim la carència de quadra una altre
vegada.
El tema canvia quan es tracta de
sortir amb els cavalls d’una hípica i amb un guia, llavors hem de seguir al peu
de la lletra les instruccions del guia.
Però quan tots són particulars
amb els seus cavalls i ningú fa de guia, llavors la cosa es complica. Sempre
podem trobar aquell que es pensa que com que el cavall és seu, pot fer el què
vol i anar com vol o com pot. Bé, això és així, sempre que es respecti la
seguritat del propi cavall i dels altres genets.
Poso un exemple: s’ha fet una parada per esmorzar i els genets
estan muntant els cavalls per continuar la ruta, uns quants ja estan muntats i
un parell d’ells en canvi d’estar-se quiets i calmats amb els cavalls, comencen
a donar voltes amunt i avall. Com a conseqüència els cavalls dels que encara no
estan muntats, es comencen a posar una mica més neguitosos i els genets tenen
problemes per pujar-hi. Llavors o hem d’anar més ràpids a muntar i ser dels
primers o que algun company es posi davant del cavall perquè aquest noti que no
es queda sol, o muntar al vol i com puguem amb el risc que representa això i la
mala educació que li donem al cavall.
Conclusió: no és gaire difícil ser considerats i mantenir els
cavalls quiets per respecte als que encara no estan muntats i evitar possibles
problemes.
Amb els meus alumnes sempre els
hi comento que quan sortim hem de portar els cavalls al pas durant uns minuts,
i mai no sortir de les quadres i a galopar, això és perjudicial pel físic del
cavall. Així mateix, quan agafem el camí de tornada, igual, anar al pas
calmadament una bona estona abans d’arribar a casa.
Amb cavalls que retroten, hauríem d’intentar que s’ho passin bé durant la sortida, vigilar que no tinguin
cap problema físic (d’això també en parlaré en un altre moment) de tant en tant
deixar-los que pasturin l’herba fresca que podem trobar pel camí, això si, sempre
hem de ser nosaltres que els portem cap a l’herba, no ells anar-hi d’una
estrebada.
Si tenim un cavall educat, fort
i preparat, és molt gratificant i molt divertit poder galopar llarg i fer
llargues trotades, sol o amb companyia. I si el cavall està perfectament bé i
no té cap problema a l’hora de sortir al camp i nosaltres el sabem corregir
correctament no tindrà ni carència de quadra, ni fugides, encara que el fem
galopar i trotar en diferents llocs de la ruta.
Per poc que
vigilem els petits detalls les excursions poden ser una passada.
