dilluns, 2 de febrer del 2015

POSICIÓ

 Hem pensat que en aquest blog escriurem sobre la importància d’una bona posició abans de tractar altres temes. Tothom té més o menys clar quina és la bona posició i en qualsevol manual d’hípica ho podem consultar. 

 I si quan munto estic sol o sola? Això és un problema, ja que, llavors agafem vicis com l’esquena endavant, les cames encongides, mans mal col·locades, etc... 

 Una solució: si no tenim cap professional que ens pugui donar un cop de mà, una bona manera per observar els nostres defectes és que ens filmin i veure’ns. Si, a més a més,  tenim un professor, podrem comparar les indicacions que ens diuen amb les sensacions que tenim quan estem muntats. 
                             
 He anat amb diferents professors i cadascun té la seva manera d’ensenyar, què faig? Un altre problema que hem observat és la quantitat de versions en la manera d’ensenyar, estrebar els genolls, mans baixes, mans altes, puntes dels peus cap dins o cap fora, cames forçades, cames relaxades, esquena més endavant o més endarrere...




 En aquest cas, si m’accepteu un petit consell,us recomano llegir:

    -“Equitación Centrada” de Sally Swift.
    -“Equitación Centrada 2” de Sally Swift.
   
-“Aires y sentimiento” de Pierre Chambry.


 Aquests llibres són un exemple, n’hi ha molts. Llegint ens podem fer una idea dels conceptes bàsics i si estem documentats podem saber si el què ens diuen té coherència o no. Així ens serà més fàcil entendre les explicacions del professor.

 Pensem sempre que el què aprenem no és nou, que està  escrit en algun llibre. I en la majoria de llibres està explicada la bona manera de muntar mentre ens posen com exemple la mala manera de fer-ho.      

 Llegir, en general, és molt important.


 És que no vull tenir una posició de concurs, simplement per sortir el camp i passar-m’ho .  Generalment, si escoltem el cavall, ens dirà si l’estem muntant bé o no. Els cavalls molt sensibles a les cames, si els muntem amb les cames encongides, sempre aniran precipitats. En canvi, els cavalls més freds, si els muntem amb els braços bloquejats, mai avançaran endavant i haurem de prémer cada vegada més les cames fent un sobreesforç causat per un error nostre.   

 No cal tenir una posició per anar a competició, la clau està en no molestar el cavall ni entorpir els seus aires. A més a més, si portem una bona posició el nostre cos ens ho agrairà perquè no ens ressentirem dels turmells, esquena i espatlla, que són els llocs  a on es noten més els sobreesforços innecessaris. 

 Hem de ser suficientment oberts a acceptar que si el cavall va malament potser és culpa nostre i no seva. És més simple culpar al cavall, d’aquesta manera no ens hem d’esforçar per millorar. Canviem de cavall i pesem que s’ha acabat el problema. 

 Si no corretgim els nostres vicis al muntar el cavall nou, tornarem a repetir els mateixos errors i tindrem un altre cop problemes.



 Com haig de portar les cames? Una de les coses que ens costa més de fer és estirar bé les cames,  avall, sense forçar els peus cap dins ni els genolls estrebats a la muntura.

 Per què ho dic? Si forcem els peus cap dins el què aconseguim és que la part interior del peu no mantingui un contacte correcte amb l’estrep provocant una mala col·locació de la cama. El peu ha de descansar ben equilibrat sobre l’estrep.
   Si forcem els genolls cap a la muntura estem bloquejant tota la cama i fent pressió innecessària al cavall. A més a més, fa que perdem fàcilment els estreps. Un consell que ens donen és apujar els estreps però això provoca que encara encongim més les cames. 


 La cama és important tenir-la flexible i relaxada per ser utilitzada en qualsevol moment tant sigui per demanar impulsió o exercicis al cavall. Si sempre muntem amb la cama pressionant el cavall, aquest es tornarà sord a aquesta ajuda i nosaltres lents en demanar les correccions pertinents.

 Unes cames rígides impliquen que el nostre seient i la nostra pelvis no estiguin en la posició correcte. Vull dir que, per aconseguir un bon seient, la pelvis ha d’estar relaxada per acompanyar el moviment del cavall i per aconseguir això, les cames les hem de tenir estirades sense rigidesa.



 Per què m’han ensenyat amb les cames encongides? Aquí hi ha diferents temes, quan un és professor i treballa per un cap, el què vol aquest és que una sessió compensi al màxim. Tenim un professor amb 5 o 8 alumnes de varis nivells i s’ha d’espavilar com pugui. I, evidentment, no es pot dedicar exclusivament a un alumne a la corda, sinó que, durant aquesta sessió s’ha de dedicar a tots i amb un mínim de seguretat. A una persona que no té experiència tenir les cames encongides, ben arrapades al cavall i l’esquena lleugerament endavant, li dóna una sensació d’estabilitat, però aquesta és falsa ja que quan munti al camp un cavall més sensible o receptiu, vindran els problemes.  

Un exemple: La posició que adoptem quan tenim alguna reacció inesperada del cavall i sentim que perdem el control, és les cames encongides, l’esquena lleugerament endavant i els genolls enganxats a la muntura. Molt semblant a la postura de suspensió de salt (la que s’utilitza just davant d’un obstacle). Si aprofitem aquesta posició que ve donada sola, l’alumne saltarà molt aviat obstacles d’altura petita i tindrà la sensació de que avança molt ràpidament. Fins que s’incrementa l’altura dels obstacles, llavors l’alumne no serà capaç d’afrontar-los per falta d’una bona tècnica en la posició.    

 Com és que el cavall no avança i gira incorrectament? És important una bona col·locació
de les mans, de vegades ens trobem que les portem enganxades a la panxa i estem retenint al cavall constantment o encongint el seu coll, com a conseqüència, el cavall no es mourà amb lleugeresa i ritme. 

 Quan muntem, les mans deixen de ser nostres i passen a ser del cavall, les mans han d’acompanyar al cavall tant per girar com per parar. S’ha de guiar al cavall sense retenir-lo. En el moment que girem, si el cavall es reten, vol dir que no el guiem, al contrari, l’estem forçant. Per girar mai hem de tirar enrere la regne del costat que volem anar, sinó que s’ha d’obrir lleugerament perquè el coll del cavall tingui llibertat per girar. AIXÒ ÉS UN PUNT MOLT IMPORTANT.

 Les nostres mans han de ser independents l’una de l’altre, cadascuna fa i nota  una sensació diferent, com per exemple quan es toca el piano.

 Una manera de veure l’efecte de les regnes és que un company faci de cavall i l’altre de genet utilitzant una corda com a regnes. Així podrem observar com un petit gest el podrem sentir immediatament. 


 Per què ens pensem que hem de fer força per aconseguir que el cavall ens respongui? Pel fet de que el cavall sigui gros no vol dir que no sigui sensible. Si un cavall és capaç de notar un mosca imagineu-vos a nosaltres.

 Un tema a part són aquests cavalls que estan acostumats a que els muntin gent sense experiència i, simplement, segueixen al cavall de davant i res més ja que els és més còmode. Però aquest tema el tractarem més endavant.

 Com afecta a  la nostra esquena el fet de mirar endavant? Un altre error bastant normal és el de mirar al cavall enlloc de mirar endavant i allà on anem. Si mirem avall, l’esquena perd la rectitud. Si mirem endavant cap a on anem l’esquena es mantindrà més recte.



 Sempre que girem o fem exercicis de dues pistes, no hem de tombar-nos com si anéssim amb moto. Muntar és com caminar, oi que quan estem caminant no ens torcem? Doncs el mateix.
 
 En el moment de girar, si mirem cap a la direcció que volem anar, el nostre tronc es bellugarà lleugerament i aquest canvi d’equilibri damunt la muntura ajudarà al cavall a saber cap a on ha d’anar. No caldrà obrir gaire la regne i podrem utilitzar una ajuda molt suau de cama.

 És molt important estar ben centrats a la muntura, perquè el cavall nota amb molta facilitat els canvis de pes o equilibri que nosaltres podem fer.

 Una manera de saber si estem ben equilibrats és que algú ens miri des de  darrera.

 Un exemple: Un exercici que va bé per ser conscients de com pot afectar el nostre pes al cavall és que un company es posi a collibè sobre nostre, llavors, demanar-li que es mogui. Sempre recomano fer aquest exercici a la piscina.

 Tal com hem comentat abans, aconsellem dues coses importants, una que us filmin mentre munteu, i l’altre, llegir llibres sobre el tema.


  En conclusió: hem de ser capaços de moure qualsevol part del  nostre cos sense que això afecti a les altres parts, i que no entorpeixi en l’equilibri i moviment del cavall. 

dilluns, 1 de desembre del 2014

Sortir al camp


Sortir al camp és una molt bona manera per esbargir-se i gaudir del cavall. Però sense adonar-nos
també pot arribar a ser un malson, tant pel cavall com per nosaltres.
 Com una sortida al camp es pot acabar convertint en una mala experiència? Tot ve progressivament, el cavall pren petites iniciatives i nosaltres no el corregim, fins que aquestes es tornen més descarades i llavors correm-hi tots a queixar-nos de que el cavall es porta malament, que és un mal educat, etc...
 Quins són aquests problemes? El cavall arrenca a córrer quan arriba en uns llocs concrets i no el podem parar, retrota al tornar cap a casa(carència de quadra), quan estem en un encreuament de camins el cavall vol agafar el camí més curt a casa, quan sortim amb colla retrota, s’altera quan va al darrera i sempre va més bé quan va al davant, no està quiet quan anem a muntar, entre altres.
 Un incís: tots els problemes relacionats en forts moviments de cap, reaccions violentes sobtades o quan anem a demanar galop, no en parlo en aquest escrit perquè poden estar relacionats amb problemes físics del cavall o que aquest té excés d’energia, d’això ja en parlarem en un altre moment. Tampoc parlaré de problemes de postura del genet, que moltes vegades no ajuden a que el cavall es pugui portar bé. El tema de les pors del cavall al passar per uns llocs concrets tampoc en parlarem aquí, sinó que el tractem en el tema de l’ensenyança de cavalls joves.

 Com podem evitar aquests problemes? Corregint la més petita iniciativa del cavall com més aviat millor, ja que sempre serà una correcció més suau i sense repercussions que no pas si ho deixem passar. Si hem de corregir quan la mala conducta ja ha estat ben adquirida, llavors si que necessitarem ser molt més decidits i ferms en la correcció i possiblement quan ja estigui mig solucionat, el cavall ho tornarà a intentar de tant en tant.

 Quines poden ser les solucions? Quan fem una excursió, moltes vegades hi ha aquella pujada on no hi ha excessives pedres, la pendent és la ideal per poder córrer sense que el cavall es cansi excessivament, sense revolts que no ens permetin veure si ve algú per davant, vaja, la galopada perfecte per desfogar-se d’un dia de treball. Si sempre demanem galop en aquell punt, arribarà un dia que el cavall s’adelantarà a la nostre petició i pensarem, que bé! Té ganes de córrer! I apa som-hi. Al cap de pocs dies aquest cavall ja no el podrem parar. Encara que tinguem ganes de galopar, si  el cavall s’avança i nosaltres no l’hi hem demanat res, hem de corregir-lo i no deixar que prengui aquesta decisió.
 Un cop hem arribat a dalt de la pujada, si el cavall no s’ha comportat de manera tranquil·la, el què aconsello és tornar endarrere i altre cop fer
la pujada, fins que el cavall vegi que ha d’anar al pas fins dalt de tot.
 En els encreuaments fer exactament el mateix, no deixar que el cavall decideixi i com més aviat es corregeixi millor, ja que potser a la primeria el cavall farà simplement un petit gest, però aquest pot acabar sent un gir fort i brusc quan menys ens ho esperem.
 Si alguna vegada el cavall es desboca, tenim diferents opcions: una d’elles és buscar una paret o marge amb pendent amunt i encarar-lo per aturar-lo (mai en pendent avall, llavors pot ser molt perillós) o entrar en un camp i començar a fer cercles cada vegada més petits, però de forma progressiva. I sobretot controlar la posició!!!!
 Una altre comentari que molt sovint sentim, és el de: el meu cavall sempre té ganes de córrer i mai vol parar, és una màquina. De màquina no en té res.
 M’explico, quan un cavall ha de fugir d’una amenaça, el què farà és arrencar a galopar i no pararà fins que l’amenaça hagi desaparegut. Si  l’amenaça som nosaltres, el cavall sempre tindrà ganes de “córrer” o més ben dit fugir. Si a més a més, afegim que nosaltres el fem galopar, li estem incrementant aquesta conducta de fugida i donant-li la certesa que fa ben fet.
 Al final acabarem amb un cavall histèric que només pensa en escapar galopant. Aquest cavall no s’ho passa gens bé al camp. Ens ho passem bé nosaltres quan fem una activitat i anem constantment amb la por al cos? Què volem? Doncs, arribar a casa i que s’acabi l’activitat. El cavall també, això és la carència de quadra. Torno a repetir, del tema posició en aquest escrit no en parlem, però també cal tenir en compte que és la causa de molts dels problemes.
 I si posem un ferro més fort? Això no és una solució definitiva, simplement és com un pagat, a la llarga el cavall s’escaparà igual. Mai aconseguirem una bona conducta per la força, Un cavall pesa aproximadament 500 Kg i una persona adulta pot estar entre 60 o 90Kg. Podem fer que ens tingui por, però no solucionarem el problema, ja que en el moment que el cavall no pugui aguantar més la tensió que li suposa tot plegat, no podrem amb ell. L’hem d’educar de mica en mica i no deixar que prengui decisions que a nosaltres no es convinguin i en el moment que fa una cosa positiva sempre premiar amb una bona carícia.
 Al cavall l’hem d’ensenyar que pot anar al davant d’un grup de cavalls o al darrera. Sempre començarem amb un grup reduït de cavalls, un o dos, i que es mantinguin ordenats. El nombre de cavalls ja l’augmentarem més endavant. El què passa és que de vegades, el mateix genet és qui vol anar davant de tot i no l’últim ( això de: tonto l’últim). Si us plau respectar als altres genets i cavalls!!!!! Tampoc val això de posar-se al darrera de tots i arrencar a galopar avançant els altres cavalls. Això produeix un gran descontrol tant pels cavalls com pels genets, i pot semblar divertit però pel cavall no ho és, ja que per ell és incitar-lo a la fugida com si hi hagués alguna cosa que el pot atacar. A més a més, si un genet cau com a conseqüència, tampoc li trobarà la gràcia. Respectem els instints naturals dels cavalls i sobretot als altres genets.
 Tot sovint, el cavall es posa més nerviós quan surt en grup, però és pel descontrol que hi ha: gent que no sap mantenir les distàncies, posar-se a galopar sense avisar, avançar els altres genets.  Aquests nervis els cavalls ho acusen i van retrotats, de costat, etc..
 Conseqüència: el cavall no troba gens divertit sortir al camp i només desitja arribar a la quadra i que el deixin tranquil. I aquí tenim la carència de quadra una altre vegada.
 El tema canvia quan es tracta de sortir amb els cavalls d’una hípica i amb un guia, llavors hem de seguir al peu de la lletra les instruccions del guia.
 Però quan tots són particulars amb els seus cavalls i ningú fa de guia, llavors la cosa es complica. Sempre podem trobar aquell que es pensa que com que el cavall és seu, pot fer el què vol i anar com vol o com pot. Bé, això és així, sempre que es respecti la seguritat del propi cavall i dels altres genets.
 Poso un exemple: s’ha fet una parada per esmorzar i els genets estan muntant els cavalls per continuar la ruta, uns quants ja estan muntats i un parell d’ells en canvi d’estar-se quiets i calmats amb els cavalls, comencen a donar voltes amunt i avall. Com a conseqüència els cavalls dels que encara no estan muntats, es comencen a posar una mica més neguitosos i els genets tenen problemes per pujar-hi. Llavors o hem d’anar més ràpids a muntar i ser dels primers o que algun company es posi davant del cavall perquè aquest noti que no es queda sol, o muntar al vol i com puguem amb el risc que representa això i la mala educació que li donem al cavall.
 Conclusió: no és gaire difícil ser considerats i mantenir els cavalls quiets per respecte als que encara no estan muntats i evitar possibles problemes.
 Amb els meus alumnes sempre els hi comento que quan sortim hem de portar els cavalls al pas durant uns minuts, i mai no sortir de les quadres i a galopar, això és perjudicial pel físic del cavall. Així mateix, quan agafem el camí de tornada, igual, anar al pas calmadament una bona estona abans d’arribar a casa.
Amb cavalls que retroten, hauríem d’intentar que s’ho passin bé durant la sortida, vigilar que no tinguin cap problema físic (d’això també en parlaré en un altre moment) de tant en tant deixar-los que pasturin l’herba fresca que podem trobar pel camí, això si, sempre hem de ser nosaltres que els portem cap a l’herba, no ells anar-hi d’una estrebada.
Anar moltes estones al pas, fa que vegin que no tot és galopar ni trotar i que anar al pas amb el coll estirat és molt gratificant, ja que així no es cansen i veuen que no tenen de fugir de res (en aquests casos el treballarem bé a la pista, que no tingui cap tipus d’excés d’energia, però això ja en parlarem més endavant). Si ens pot acompanyar algú amb un cavall molt tranquil millor, sempre i quan nosaltres puguem escollir el ritme
 Si tenim un cavall educat, fort i preparat, és molt gratificant i molt divertit poder galopar llarg i fer llargues trotades, sol o amb companyia. I si el cavall està perfectament bé i no té cap problema a l’hora de sortir al camp i nosaltres el sabem corregir correctament no tindrà ni carència de quadra, ni fugides, encara que el fem galopar i trotar en diferents llocs de la ruta.






 Per poc que vigilem els petits detalls les excursions poden ser una passada.

dijous, 27 de novembre del 2014

Presentació

Aquest blog és una recopilació de fets que m'han anat succeint en aquest temps.
 Està compost en tres parts:
·       La primera: són les respostes a les preguntes    que alumnes, propietaris de cavalls o clients m'han anat formulant sistemàticament.
·        La segona: són experiències personals que he tingut amb diferents alumnes o cavalls.
·        La tercera: són frases o situacions que hem viscut fins ara.

 Amb aquest blog, a part d'explicar, també es busca interactuar amb tothom que tingui dubtes o altres punts de vista.

 El Centre Hípic la Fou espera que sigui del vostre interès.