Hem pensat que en aquest blog escriurem sobre
la importància d’una bona posició abans de tractar altres temes. Tothom té més
o menys clar quina és la bona posició i en qualsevol manual d’hípica ho podem
consultar.
I si
quan munto estic sol o sola? Això és
un problema, ja que, llavors agafem vicis com l’esquena endavant, les cames
encongides, mans mal col·locades, etc...
Una
solució: si no tenim cap professional que ens pugui donar un cop de mà, una
bona manera per observar els nostres defectes és que ens filmin i veure’ns. Si,
a més a més, tenim un professor, podrem
comparar les indicacions que ens diuen amb les sensacions que tenim quan estem
muntats.
He anat amb
diferents professors i cadascun té la seva manera d’ensenyar, què faig? Un altre problema
que hem observat és la quantitat de versions en la manera d’ensenyar, estrebar
els genolls, mans baixes, mans altes, puntes dels peus cap dins o cap fora,
cames forçades, cames relaxades, esquena més endavant o més endarrere...
En
aquest cas, si m’accepteu un petit consell,us recomano llegir:
-“Equitación Centrada” de Sally Swift.
-“Equitación Centrada 2” de Sally Swift.
-“Aires
y sentimiento” de Pierre Chambry.
Aquests llibres són un exemple, n’hi ha molts.
Llegint ens podem fer una idea dels conceptes bàsics i si estem documentats
podem saber si el què ens diuen té coherència o no. Així ens serà més fàcil entendre
les explicacions del professor.
Pensem sempre que el què aprenem no és nou,
que està escrit en algun llibre. I en la
majoria de llibres està explicada la bona manera de muntar mentre ens posen com
exemple la mala manera de fer-ho.
Llegir, en general, és molt important.
És que
no vull tenir una posició de concurs, simplement per sortir el camp i
passar-m’ho bé. Generalment, si escoltem el cavall, ens dirà
si l’estem muntant bé o no. Els cavalls molt sensibles a les cames, si els
muntem amb les cames encongides, sempre aniran precipitats. En canvi, els
cavalls més freds, si els muntem amb els braços bloquejats, mai avançaran
endavant i haurem de prémer cada vegada més les cames fent un sobreesforç
causat per un error nostre.
No cal tenir una posició per anar a
competició, la clau està en no molestar el cavall ni entorpir els seus aires. A
més a més, si portem una bona posició el nostre cos ens ho agrairà perquè no
ens ressentirem dels turmells, esquena i espatlla, que són els llocs a on es noten més els sobreesforços
innecessaris.
Hem de ser suficientment oberts a acceptar que
si el cavall va malament potser és culpa nostre i no seva. És més simple culpar
al cavall, d’aquesta manera no ens hem d’esforçar per millorar. Canviem de
cavall i pesem que s’ha acabat el problema.
Si no corretgim els nostres vicis al muntar el
cavall nou, tornarem a repetir els mateixos errors i tindrem un altre cop
problemes.
Com
haig de portar les cames? Una de
les coses que ens costa més de fer és estirar bé les cames, avall, sense forçar els peus cap dins ni els
genolls estrebats a la muntura.
Per què
ho dic? Si forcem els peus cap dins el què aconseguim és que la part
interior del peu no mantingui un contacte correcte amb l’estrep provocant una
mala col·locació de la cama. El peu ha de descansar ben equilibrat sobre
l’estrep.
La cama és important tenir-la flexible i
relaxada per ser utilitzada en qualsevol moment tant sigui per demanar impulsió
o exercicis al cavall. Si sempre muntem amb la cama pressionant el cavall,
aquest es tornarà sord a aquesta ajuda i nosaltres lents en demanar les
correccions pertinents.
Unes cames rígides impliquen que el nostre
seient i la nostra pelvis no estiguin en la posició correcte. Vull dir que, per
aconseguir un bon seient, la pelvis ha d’estar relaxada per acompanyar el
moviment del cavall i per aconseguir això, les cames les hem de tenir estirades
sense rigidesa.
Per què
m’han ensenyat amb les cames encongides? Aquí hi ha diferents temes, quan
un és professor i treballa per un cap, el què vol aquest és que una sessió
compensi al màxim. Tenim un professor amb 5 o 8 alumnes de varis nivells i s’ha
d’espavilar com pugui. I, evidentment, no es pot dedicar exclusivament a un
alumne a la corda, sinó que, durant aquesta sessió s’ha de dedicar a tots i amb
un mínim de seguretat. A una persona que no té experiència tenir les cames
encongides, ben arrapades al cavall i l’esquena lleugerament endavant, li dóna
una sensació d’estabilitat, però aquesta és falsa ja que quan munti al camp un
cavall més sensible o receptiu, vindran els problemes.
Un exemple: La posició que adoptem quan
tenim alguna reacció inesperada del cavall i sentim que perdem el control, és
les cames encongides, l’esquena lleugerament endavant i els genolls enganxats a
la muntura. Molt semblant a la postura de suspensió de salt (la que s’utilitza
just davant d’un obstacle). Si aprofitem aquesta posició que ve donada sola,
l’alumne saltarà molt aviat obstacles d’altura petita i tindrà la sensació de
que avança molt ràpidament. Fins que s’incrementa l’altura dels obstacles,
llavors l’alumne no serà capaç d’afrontar-los per falta d’una bona tècnica en
la posició.
Com és
que el cavall no avança i gira incorrectament?
És important una bona col·locació
de les mans, de
vegades ens trobem que les portem enganxades a la panxa i estem retenint al
cavall constantment o encongint el seu coll, com a conseqüència, el cavall no
es mourà amb lleugeresa i ritme.
Quan muntem, les mans deixen de ser nostres i
passen a ser del cavall, les mans han d’acompanyar al cavall tant per girar com
per parar. S’ha de guiar al cavall sense retenir-lo. En el moment que girem, si
el cavall es reten, vol dir que no el guiem, al contrari, l’estem forçant. Per
girar mai hem de tirar enrere la regne del costat que volem anar, sinó que s’ha
d’obrir lleugerament perquè el coll del cavall tingui llibertat per girar. AIXÒ
ÉS UN PUNT MOLT IMPORTANT.
Les nostres mans han de ser independents l’una
de l’altre, cadascuna fa i nota una
sensació diferent, com per exemple quan es toca el piano.
Una manera de veure l’efecte de les regnes és
que un company faci de cavall i l’altre de genet utilitzant una corda com a
regnes. Així podrem observar com un petit gest el podrem sentir
immediatament.
Per què
ens pensem que hem de fer força per aconseguir que el cavall ens respongui? Pel
fet de que el cavall sigui gros no vol dir que no sigui sensible. Si un cavall
és capaç de notar un mosca imagineu-vos a nosaltres.
Un tema a part són aquests cavalls que estan
acostumats a que els muntin gent sense experiència i, simplement, segueixen al
cavall de davant i res més ja que els és més còmode. Però aquest tema el
tractarem més endavant.
Com
afecta a la nostra esquena el fet de
mirar endavant? Un altre error bastant normal és el de mirar al cavall
enlloc de mirar endavant i allà on anem. Si mirem avall, l’esquena perd la
rectitud. Si mirem endavant cap a on anem l’esquena es mantindrà més recte.
Sempre que girem o fem exercicis de dues
pistes, no hem de tombar-nos com si anéssim amb moto. Muntar és com caminar, oi
que quan estem caminant no ens torcem? Doncs el mateix.
En el moment de girar, si mirem cap a la
direcció que volem anar, el nostre tronc es bellugarà lleugerament i aquest
canvi d’equilibri damunt la muntura ajudarà al cavall a saber cap a on ha
d’anar. No caldrà obrir gaire la regne i podrem utilitzar una ajuda molt suau
de cama.
És molt important estar ben centrats a la
muntura, perquè el cavall nota amb molta facilitat els canvis de pes o
equilibri que nosaltres podem fer.
Una manera de saber si estem ben equilibrats
és que algú ens miri des de darrera.
Un
exemple: Un exercici que va bé per ser conscients de com pot afectar el
nostre pes al cavall és que un company es posi a collibè sobre nostre, llavors,
demanar-li que es mogui. Sempre recomano fer aquest exercici a la piscina.
Tal com hem comentat abans, aconsellem dues
coses importants, una que us filmin mentre munteu, i l’altre, llegir llibres
sobre el tema.
En
conclusió: hem de ser capaços de moure qualsevol part del nostre cos sense que això afecti a les altres
parts, i que no entorpeixi en l’equilibri i moviment del cavall.