dilluns, 2 de febrer de 2015

POSICIÓ

 Hem pensat que en aquest blog escriurem sobre la importància d’una bona posició abans de tractar altres temes. Tothom té més o menys clar quina és la bona posició i en qualsevol manual d’hípica ho podem consultar. 

 I si quan munto estic sol o sola? Això és un problema, ja que, llavors agafem vicis com l’esquena endavant, les cames encongides, mans mal col·locades, etc... 

 Una solució: si no tenim cap professional que ens pugui donar un cop de mà, una bona manera per observar els nostres defectes és que ens filmin i veure’ns. Si, a més a més,  tenim un professor, podrem comparar les indicacions que ens diuen amb les sensacions que tenim quan estem muntats. 
                             
 He anat amb diferents professors i cadascun té la seva manera d’ensenyar, què faig? Un altre problema que hem observat és la quantitat de versions en la manera d’ensenyar, estrebar els genolls, mans baixes, mans altes, puntes dels peus cap dins o cap fora, cames forçades, cames relaxades, esquena més endavant o més endarrere...




 En aquest cas, si m’accepteu un petit consell,us recomano llegir:

    -“Equitación Centrada” de Sally Swift.
    -“Equitación Centrada 2” de Sally Swift.
   
-“Aires y sentimiento” de Pierre Chambry.


 Aquests llibres són un exemple, n’hi ha molts. Llegint ens podem fer una idea dels conceptes bàsics i si estem documentats podem saber si el què ens diuen té coherència o no. Així ens serà més fàcil entendre les explicacions del professor.

 Pensem sempre que el què aprenem no és nou, que està  escrit en algun llibre. I en la majoria de llibres està explicada la bona manera de muntar mentre ens posen com exemple la mala manera de fer-ho.      

 Llegir, en general, és molt important.


 És que no vull tenir una posició de concurs, simplement per sortir el camp i passar-m’ho .  Generalment, si escoltem el cavall, ens dirà si l’estem muntant bé o no. Els cavalls molt sensibles a les cames, si els muntem amb les cames encongides, sempre aniran precipitats. En canvi, els cavalls més freds, si els muntem amb els braços bloquejats, mai avançaran endavant i haurem de prémer cada vegada més les cames fent un sobreesforç causat per un error nostre.   

 No cal tenir una posició per anar a competició, la clau està en no molestar el cavall ni entorpir els seus aires. A més a més, si portem una bona posició el nostre cos ens ho agrairà perquè no ens ressentirem dels turmells, esquena i espatlla, que són els llocs  a on es noten més els sobreesforços innecessaris. 

 Hem de ser suficientment oberts a acceptar que si el cavall va malament potser és culpa nostre i no seva. És més simple culpar al cavall, d’aquesta manera no ens hem d’esforçar per millorar. Canviem de cavall i pesem que s’ha acabat el problema. 

 Si no corretgim els nostres vicis al muntar el cavall nou, tornarem a repetir els mateixos errors i tindrem un altre cop problemes.



 Com haig de portar les cames? Una de les coses que ens costa més de fer és estirar bé les cames,  avall, sense forçar els peus cap dins ni els genolls estrebats a la muntura.

 Per què ho dic? Si forcem els peus cap dins el què aconseguim és que la part interior del peu no mantingui un contacte correcte amb l’estrep provocant una mala col·locació de la cama. El peu ha de descansar ben equilibrat sobre l’estrep.
   Si forcem els genolls cap a la muntura estem bloquejant tota la cama i fent pressió innecessària al cavall. A més a més, fa que perdem fàcilment els estreps. Un consell que ens donen és apujar els estreps però això provoca que encara encongim més les cames. 


 La cama és important tenir-la flexible i relaxada per ser utilitzada en qualsevol moment tant sigui per demanar impulsió o exercicis al cavall. Si sempre muntem amb la cama pressionant el cavall, aquest es tornarà sord a aquesta ajuda i nosaltres lents en demanar les correccions pertinents.

 Unes cames rígides impliquen que el nostre seient i la nostra pelvis no estiguin en la posició correcte. Vull dir que, per aconseguir un bon seient, la pelvis ha d’estar relaxada per acompanyar el moviment del cavall i per aconseguir això, les cames les hem de tenir estirades sense rigidesa.



 Per què m’han ensenyat amb les cames encongides? Aquí hi ha diferents temes, quan un és professor i treballa per un cap, el què vol aquest és que una sessió compensi al màxim. Tenim un professor amb 5 o 8 alumnes de varis nivells i s’ha d’espavilar com pugui. I, evidentment, no es pot dedicar exclusivament a un alumne a la corda, sinó que, durant aquesta sessió s’ha de dedicar a tots i amb un mínim de seguretat. A una persona que no té experiència tenir les cames encongides, ben arrapades al cavall i l’esquena lleugerament endavant, li dóna una sensació d’estabilitat, però aquesta és falsa ja que quan munti al camp un cavall més sensible o receptiu, vindran els problemes.  

Un exemple: La posició que adoptem quan tenim alguna reacció inesperada del cavall i sentim que perdem el control, és les cames encongides, l’esquena lleugerament endavant i els genolls enganxats a la muntura. Molt semblant a la postura de suspensió de salt (la que s’utilitza just davant d’un obstacle). Si aprofitem aquesta posició que ve donada sola, l’alumne saltarà molt aviat obstacles d’altura petita i tindrà la sensació de que avança molt ràpidament. Fins que s’incrementa l’altura dels obstacles, llavors l’alumne no serà capaç d’afrontar-los per falta d’una bona tècnica en la posició.    

 Com és que el cavall no avança i gira incorrectament? És important una bona col·locació
de les mans, de vegades ens trobem que les portem enganxades a la panxa i estem retenint al cavall constantment o encongint el seu coll, com a conseqüència, el cavall no es mourà amb lleugeresa i ritme. 

 Quan muntem, les mans deixen de ser nostres i passen a ser del cavall, les mans han d’acompanyar al cavall tant per girar com per parar. S’ha de guiar al cavall sense retenir-lo. En el moment que girem, si el cavall es reten, vol dir que no el guiem, al contrari, l’estem forçant. Per girar mai hem de tirar enrere la regne del costat que volem anar, sinó que s’ha d’obrir lleugerament perquè el coll del cavall tingui llibertat per girar. AIXÒ ÉS UN PUNT MOLT IMPORTANT.

 Les nostres mans han de ser independents l’una de l’altre, cadascuna fa i nota  una sensació diferent, com per exemple quan es toca el piano.

 Una manera de veure l’efecte de les regnes és que un company faci de cavall i l’altre de genet utilitzant una corda com a regnes. Així podrem observar com un petit gest el podrem sentir immediatament. 


 Per què ens pensem que hem de fer força per aconseguir que el cavall ens respongui? Pel fet de que el cavall sigui gros no vol dir que no sigui sensible. Si un cavall és capaç de notar un mosca imagineu-vos a nosaltres.

 Un tema a part són aquests cavalls que estan acostumats a que els muntin gent sense experiència i, simplement, segueixen al cavall de davant i res més ja que els és més còmode. Però aquest tema el tractarem més endavant.

 Com afecta a  la nostra esquena el fet de mirar endavant? Un altre error bastant normal és el de mirar al cavall enlloc de mirar endavant i allà on anem. Si mirem avall, l’esquena perd la rectitud. Si mirem endavant cap a on anem l’esquena es mantindrà més recte.



 Sempre que girem o fem exercicis de dues pistes, no hem de tombar-nos com si anéssim amb moto. Muntar és com caminar, oi que quan estem caminant no ens torcem? Doncs el mateix.
 
 En el moment de girar, si mirem cap a la direcció que volem anar, el nostre tronc es bellugarà lleugerament i aquest canvi d’equilibri damunt la muntura ajudarà al cavall a saber cap a on ha d’anar. No caldrà obrir gaire la regne i podrem utilitzar una ajuda molt suau de cama.

 És molt important estar ben centrats a la muntura, perquè el cavall nota amb molta facilitat els canvis de pes o equilibri que nosaltres podem fer.

 Una manera de saber si estem ben equilibrats és que algú ens miri des de  darrera.

 Un exemple: Un exercici que va bé per ser conscients de com pot afectar el nostre pes al cavall és que un company es posi a collibè sobre nostre, llavors, demanar-li que es mogui. Sempre recomano fer aquest exercici a la piscina.

 Tal com hem comentat abans, aconsellem dues coses importants, una que us filmin mentre munteu, i l’altre, llegir llibres sobre el tema.


  En conclusió: hem de ser capaços de moure qualsevol part del  nostre cos sense que això afecti a les altres parts, i que no entorpeixi en l’equilibri i moviment del cavall. 

Cap comentari:

Publica un comentari